Luciano Ravasio - La cansù de la polènta

Lombard

La cansù de la polènta

Te sé ciara, ta sé scüra,
te sé zalda, ta sé d’ór;
a segónd de la farina
che me dóvre per fàt sö.
 
Te sé mòla, te sé düra,
ma, düròta opör tendrina,
té te sé l’ünech tesòr
ch’al vergóta al dé de ’ncö.
 
O polènta, polènta, polènta,
töte i bóche con té i se contènta!
O delissia imortàl de la pansa,
te se fé con qualunque pitansa!
 
Te sé ’l cibo de siòre e poarècc,
te sé ’l cibo de zùegn e de vècc!
A l’te unure ògne bù bergamàsch,2
cara spusa del brombo d’i fiàsch!
 
Coi polàster, la fritada,
col formài e coi osèi,
col sguassèt, la cotalèta,3
coi lömàghe, col pucì,
te sé sèmper adatada,
o polènta benedèta,
te sé ’l cibo degli dèi,
te sé ’l cibo del Giopì!
 
O polènta, polènta, polènta,
töte i bóche con té i se contènta!
O delissia imortàl de la pansa,
te se fé con qualunque pitansa!
 
Te sé ’l cibo de siòre e poarècc,
te sé ’l cibo de zùegn e de vècc!
A l’te unure ògne bù bergamàsch,
cara spusa del brombo d’i fiàsch!
 
  • 1. Cansù folcloristica del Giacinto Gambirasio, del 1931.
  • 2. Però i canta ‟a l’te unura ògne bù bergamàsch”.
  • 3. Però i canta ‟coi rödécc, la cotalèta”.
Пуснато от Stefano8 в Срд, 03/02/2016 - 19:58
Коментари на автора:

Dialetto bergamasco

Благодаря!

 

Коментари