Русия води позорна война срещу Украйна.     Бъдете с Украйна!
Споделяне
Размер на шрифта
Оригинален текст
Размяна на местата на текста и превода

Purselì

Ü contadì l’è indàcc ü dé a ’l mercàt
e l’à portàt a cà ü bèl porselì,
e dòpo che in de stala l’l’à logiàt
a l’taca a fàl maià cóme ü hunì.
 
Con chèla diéta, ’l cì
a l’vé gròss pròpe de léna;
adèss, poerì, l’camina a malapéna.
Piö l’crèss de pis, de stassa,
e piö l’sènt a crèss l’amùr
per l’òm, che l’pensa ’l sò benefatùr.
 
‟Cóme l’è bù, ol mé padrù:
per mé l’isgòba, a l’se fa in du.
A s’è mai vést tata bontà,
a l’me rispèta piö d’i cristià.
A l’me trata cóme ü papa,
l’nèta lü ’ndo la me scapa.
Só ü grassù, ü ciciù, ü porsèl:
ma l’me dis che dïènte töcc i dé piö bèl!”
 
Co ’l tép, ol nòst ciunì l’se fà orgogliùs:
a l’crèd ch’i è sò parécc padrù e padruna:
in cà, quando che i vusa e i è rabiùs,
i vula i complimèncc: ‹Purcù!› «Purcuna!».
A taola la ghe dis:
‹Ingóses mìa cóme ’l porsèl!
và zó ’n de stala ’nsèma ’l tò fradèl!›
e lü l’ribàt: «La parla, la fiöla de la ròia».
Gh’è ’l nòst ciunì che l’pians, ma per la giòia.
 
‟Cóme l’è bù, ol me padrù,
quat tribölà, quate atensiù:
dé e nòcc in stala gh’è impéss ol ciàr,
sö i mür gh’è i quàder, la par ol bar.
Dòne bióte sö ’l taquì
’n banda al papa, ’l nòst Gioanì,
ma in de ’l quadretì piö bèl ghe só mé,
e só apröf a sant’Antóne de ’l porsèl.”
 
Ma ü dé ’l padrù l’la carga sö sö l’Ape
e ’l nòst porsèl a l’pènsa con rispèt:
‟Sicóme fó fadiga a möv i ciape,
a l’me pórta in motocàr a fà ’l girèt”.
La córsa la fenéss al capanù co scricc ‛macèl’;
naturalmènte, lé i gh’à facc la pèl.
Ol sò padrù piö tarde, a taola co i amìs,
a l’canta e intàt a l’lèca zó i barbìs:
 
«Cóme l’è bù ol mé hunì
dïentàt salàm e codeghì,
a s’è mai vést tata bontà,
l’è öna fürtüna a nass cristià.»
Ol ciunì l’è mórt, poerì,
töt contét, sènsa capì
de che pasta ’l mónd l’è fàcc.
 
Ma, veramente, l’avevano avvertito,
perché un giorno ha chiesto all’asino:
‟Che manéra té ’l padrù l’te fà sgobà,
te pica co ’l bastù e l’te dà póch de maià?
Mé fó negót töt ol dé, a l’me trata sèmper bé!”
E l’àsen a l’gh’à replicàt:
„Té, però, te sé mia chèl de l’an passàt.
Heh, invéce mé só amò chèl àsen;
e dàga scólt a ün àsen:
nissü l’fà negót per ol per negót,
gna ’l cà l’mena la cùa gratis,
figüret ol padrù. A té, bambo…„
 
Превод

Porséeto

Un ciontaìn l’xé ‘ndà ‘n dì al marcà
e ‘l ga portà casa ‘n bel porséeto
e po’ che ‘o ga messo ‘nt aea staea
ga tacà farlo magnar co’ fa’ n porsèl.
 
Co chéa dieta là, ‘l porséeto
dóvénta grando davéro ‘n prèssa:
‘dèsso, poaréto, ‘l camìna apéna.
Pi’ che ’l crésse de péso, de stassa,
pi’ che ’l sente créssar el amór
par l’òmo che 'l pénsa ‘l só benefatór.
 
“Cóme che ‘l xé bón ‘l me parón!
Par mi ‘l sgòba, ‘l se fa ‘n dó!
No se ga mai visto tanta bontà,
el me respèta pi’ de ‘n cristiàn!
El me trata co’ fa ‘n papa,
‘l néta lu’ ‘ndo’ che ‘a me scampa,
so’ ’n grasón, ‘n cición, ‘n porsèo:
ma lù ‘l me dixe che dovénto tuti i dì pi’ bèo.
 
Col tempo, ‘l nòstro porsèl ‘l dovénta orgolióso
‘l créde che parón e paróna sìpia só parenti:
quando che ‘n casa ‘i zziga e ‘i xe ‘nrabiài
‘i svóea i compliménti: “Porseón!” ”Porseàta!”
Co’ ‘i xe ‘n tòea, la ghe dixe:
“No’ sta’ 'ncoconàrte co’ fa ‘l porsèl,
va’ zo ‘nt’ aea staea co’ to fradèl!
E lu ‘l ribàte: ” 'A pàrla éa, ‘a fia de ‘a lùja!”
Ghe xé l nòstro mas-cio che ’l pianze pa’ ea zògia.
 
“Cóme che ‘l xe bón, ‘l me parón!
Quanto che ‘l trìboea, quante atensión:
dì e nòte in stàea ghe xe ‘a luxe ‘mpissàda
i quadri picài ai muri, che par el bar.
Dòne nue sul calendario
tacà al pàpa, el nòstro Zuanìn.
Ma ‘nt’ el quadréto pi’ bèo ghe so' mì
E so' da rénte a sant’Antòni del porsèl!”
 
Ma un dì el parón ‘o ga cargà su sul Ape
e ‘l nostro porsèl ga pensà con rispèto:
“Sicóme che fasso fadìga a mòvar ‘é ciàpe
el me pòrta 'n motocàr a fa' ’n giréto”
‘A córsa la finìsse al capanón co’ scrìto “Mazèl”.
Naturalmente, ‘i ghe ga fato ‘a pèe.
El só paron, pi’ tardi, 'n tòea coi amìssi
el canta ‘ntanto che se leca i mostàci:
 
“Come che’l xe bon el me porsèl
doventà salame e muséto!
No se ga mai visto tanta bontà
Xe ‘na fortuna nàssar cristiàn!
El mas-cio 'l xe morto, poaréto,
tuto conténto, sensa capìr
de che pasta el mondo ‘l xe fato.
 
Ma, par dir el vero, ‘i ‘o gaveva avisà
parché ‘n dì 'l ghe gaveva domandà al àseno
“Come xe che’l paròn te fa sgobàr,
'l te bate col bastòn e 'l te da pòco da magnàr?
Mi no fasso gnénte tuto ‘l dì, e ‘l me trata sémpre bén!”
E ‘l àseno ghe gaveva rispòsto:
“Tì, però, no te si mìa quéo de ‘l ano passà!
E invésse mi, só ‘ncóra chél àseno,
e daghe ’scólto a ‘n àseno:
nissùni fa gnénte par gnénte,
gnànca ‘l can 'l ména ‘a cóa gratis,
figùrete ‘l parón! Valà, móna..!”
 
Luciano Ravasio: 3-те най-преглеждани
Коментари