στίχοι el nenúfar

en les primeres hores de quietud

quan la nit, amb lentitud, desperta el dia

he tingut la sort de no ser lluny

i tenir ulls

per presenciar com la donzella de les aigües

trenca el somni per vestir-se

l'he vist sorgir de dins d'uns pètals clucs

que, com les veles d'un esquif

de tantes proes com el vent

es deixondien

fent delicats i entendridors preparatius

per, sense moure's, navegar durant el dia

i en un borrall de beatitud

l'he vist estirar els braços per sentir-se

reflectida en el mirall del llac diürn

oh tu, donzella d'entre veles

com els grecs t'anomenaren

oh tu, nimfea de les aigües

venerada pels romans

nenúfar, bell nenúfar

guarda'ns d'envanits enganys!

car si un estel indica un tros de cel serè

tu ets senyal que hi ha un clos

d'aigues tranquil.les

i si l'estel senyala el nord i un camí cert

tu ets indici de repòs

i ànsies complides

Pau Riba: Κορυφαία 3

Σχόλια

Pau Riba