Catalan Folk - Mariagneta

Catalan

Mariagneta

Ai, adéu, Mariagneta,
mestressa dels meus sospirs!
Tu robes el cor als homes
i a mi em fas penar i morir...
Ai, adéu, Mariagneta:
principi del meu sofrir!
 
Ton amant n'és a la porta,
que no espera sinó el «sí»;
no desconsolis tons pares
per aconsolar-me a mi!
Ai, adéu, Mariagneta:
principi del meu sofrir!
 
Que jo me'n faré, de frare,
de l'ordre del caputxí.
Quan en siguis, casadeta,
ja m'ho enviaràs a dir.
Ai, adéu, Mariagneta:
principi del meu sofrir!
 
Em trametràs una lletra
com et va amb el teu marit;
jo te'n trametré una altra
com em va enllà, al monestir.
Ai, adéu, Mariagneta:
principi del meu sofrir!
 
Si tens una criatura
deixa'm ésser son padrí:
si no m'ha estimat la mare,
almenys que m'estimi el fill!
Ai, adéu, Mariagneta,
mestressa dels meus sospirs!
 
Un dia, dient la missa,
ja la carta en veu venir;
fa excuses de besar a terra,
i la carta va a collir.
Ai, adéu, Mariagneta:
principi del meu sofrir!
 
Al sobrescrit de la carta
ja n'arrenca un gran sospir.
—«Agneta de mes entranyes,
si pogués tenir-te ací...
Que després d'haver-te vista
no em sabrà pas greu morir!»—
 
Quan la missa és acabada
la lletra cuita a llegir:
tot just n'era a mig llegir-la
que el cor se li va arraulir...
Ai, adéu, Mariagneta,
què jove t'he vist morir!
 
Submitted by Metodius on Thu, 04/01/2018 - 22:26
Last edited by Metodius on Sat, 13/01/2018 - 12:11
Thanks!

 

Comments