Catalan Folk - Lo mariner

Catalan

Lo mariner

A la voreta del mar
n’hi ha una donzella
que en brodava un mocador,
la flor més bella.
 
Com ne fou a mig brodar
li manca seda.
Gira els ulls envers la mar:
veu una vela;
 
veu venir un galió
tot vora terra;
ne veu venir un mariner
que una nau mena.
 
- Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?
- De quin color la voleu,
blanca o vermella?
 
- Vermelleta la vull jo,
que és millor seda.
Vermelleta la vull jo,
que és per la reina.
 
- Pugeu a dalt de la nau,
triareu d’ella.
- Ai no!, no hi puc pujar,
no tinc moneda.
 
Lo meu pare té les claus
de l’arquimesa.
- No quedeu per diners, no,
prou fio d’ella.
 
La donzella entra a la nau,
tria al seda.
Mentre va mercadejant,
la nau pren vela.
 
Mariner es posa a cantar
cançons novelles.
 
Amb lo cant del mariner
s’ha dormideta,
i amb el soroll de la mar
ella es desperta.
 
Quan ella s’ha despertat
ja no en veu terra:
la nau és en alta mar,
pel mar navega.
 
- Mariner, bon mariner,
torneu-ne en terra,
que los aires de la mar
me’n donen pena.
 
- Això sí que no ho faré,
que heu de ser meva.
Set anys ha que vaig pel mar
per vós donzella;
 
cent llegües dins de la mar,
lluny de la terra.
- De tres germanes que som,
só la més bella:
 
l’una porta vestit d’or,
l’altra de seda
i jo, pobreta de mi,
de sargil negre.
 
L’una és casada amb un duc,
l’altra és princesa
i jo, pobreta de mi,
só marinera.
 
- No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que jo só lo fill del rei
de l’Anglaterra.
 
Submitted by Hampsicora on Mon, 03/08/2015 - 17:50
Last edited by SaintMark on Sun, 13/11/2016 - 19:32
Submitter's comments:

Cançó popular valenciana també coneguda com A la voreta del mar

Thanks!

 

Catalan Folk: Top 3
Comments