Rusia lleva a cabo una guerra vergonzosa contra Ucrania.     ¡Defiende a Ucrania!
Cómo apoyar a Ucrania 🇺🇦 ❤️
Compartir
Tamaño de fuente
Letra original
Intercambiar idiomas

La cançó de Marinel·la

Aqueixa de Marinel·la és la estòria vera
esquirriada a un riu en primavera;
lo vent que l’ha vista així bella
del riu l’ha portada a un’estrella.
 
Sola, sense el record de una dolor
viviva sense el somniu de un amor,
i un rei que la corona no portava
un dia tres voltes la porta picava.
 
Teniva un boneto branc com a la lluna,
manta vermella com a la foltuna.
Tu l’has siguit i te ses perduda
com quan sigui lo joc una criatura.
 
I havia lo sol, tenivas ulls bells,
ell te besava en boca i els cabells
i havia la lluna i els ulls eran estracs
i als fiancos te posava les sues mans.
 
Basos de home, basos de donzella,
basos, després sol basos d’una estrella
que ha vist amb els ulls d’un clavell
muntar la tuda damunt de la pell.
 
Se diu després que quan tu t’aturavas
d’esquirriar a un riu no t’abigiavas,
i ell que morta mai no t’aceptava
cent anys encara la porta picava.
 
La estòria de Marinel·la és acabada
que a una estrella al cel s’en és montada,
i com a totes les més belles coses
vivit ha sol un dia com a les roses.
 
I com a totes les més belles coses
vivit ha sol un dia com a les roses.
 
Traducción

Piosenka o Marinelli

Oto prawdziwa historia Marinelli,
która wiosną wpadła1 do rzeki,
a wiatr, świadek jej niezwykłego piękna,
z rzeki zaniósł ją na gwiazdę.
 
Samotna, nie pamiętając bólu,
żyła, nie marząc o miłości,
lecz pewien król, który nie nosił korony,
zapukał kiedyś trzy razy do jej drzwi.
 
Miał kapelusz biały jak księżyc,
płaszcz czerwony jak szczęście.
Podążyłaś za nim i się zagubiłaś,
jak dziecko podążające za zabawką.
 
W świetle słońca miałaś piękne oczy;
on całował twoje usta i twoje włosy.
W świetle księżyca miałaś znużone oczy;
on położył dłonie na twych biodrach.
 
Pocałunki mężczyzny, pocałunki dziewczyny,
pocałunki, potem tylko pocałunki gwiazdy,
która oczami goździka oglądała
ślady rozkoszy na twoim ciele...
 
Opowiadali potem, że gdy się przechadzałaś,
ani się spostrzegłaś, jak wpadłaś do rzeki,
a on, nigdy nie pogodziwszy się z twą śmiercią,
jeszcze sto lat pukał do twych drzwi.
 
I tak się kończy historia Marinelli,
która na gwieździe odleciała do nieba
i, jak wszystko, co najpiękniejsze,
przeżyła tylko jeden dzień, tak jak róże.
 
I, jak wszystko, co najpiękniejsze,
przeżyła tylko jeden dzień, tak jak róże.
 
  • 1. dosł. "ześlignęła się"
Comentarios