Maria del Mar Bonet - Blancaflor

Katalanca

Blancaflor

Al mirador del castell,
Blancaflor hi està asseguda
i ,amb una pinteta d'or,
sons cabells pentina i nua...
 
Gira els ulls devers el cel;
no hi veu estrella qualcuna.
Els gira devers la mar,
i veu traspuntar la lluna!
 
Les veles veu arribar
d'una nau qui n'és vinguda;
Mira ara envers el camí
i veu molta gent que hi puja.
 
Veu venir un cavaller
qui va a cavall d'una mula;
sella i brida ne són d'or
i també les ferredures!
 
Un gran acompanyament
el senyor darrere duia
i, de tant lluny com la veu,
el cavaller la saluda!
 
Cavaller, bon cavaller,
si veniu de part de França
haureu vist el meu senyor,
que Déu guardi de desgràcia!»
 
L'he vist i l'he conegut
i amb ell tinc grossa amistança.
Som dinats, ans de venir,
moltes voltes a sa taula!
 
Ara ja deu ser casat:
el Rei li donà una infanta.»
 
Benhaja ell qui la manté!
Malhaja qui la hi ha dada!
 
Fa set anys que jo l'esper,
com a dona ben casada.
Set d'altres l'esperaré
com una vidueta honrada!
 
Si dins aquest temps no ve,
seré monja consagrada...
Me'n tancaré, al convent;
el convent de Santa Clara.»
 
Senyora, jo fos de vós,
no en voldria ser, tancada.
Pot venir vostre marit
a l'hora més impensada...
 
Què en faríeu, dama, vós,
si davant el vésseu ara?»
 
Faria els rosers florir
i les poncelles badar-se!»
 
Senyora, idò, ja poreu,
que davant el teniu ara!»
Es van dar tant fort abraç
que de joia ambdós ploraven!
 
Es giren ençà i enllà;
els rosers aponcellaven!
 
Metodius kullanıcısı tarafından Cmt, 13/01/2018 - 16:49 tarihinde eklendi
Teşekkürler!

 

Yorumlar