Maria del Mar Bonet - El comte i la pastora

Katalanca

El comte i la pastora

Hi havia un gran senyor
qui habitava el seu castell
i, a la vila, pas lluny d'ell
hi vivia un llaurador.
 
Una filla que en tenia;
era dolça, gran i bella
i el comte, perdut per ella,
sospirava nit i dia.
 
Perquè en tots aquells entorns,
no hi havia altra fadrina
que tingués cara tan fina
ni tantes gràcies ni dons.
 
I cada pic que la veia,
son amor li declarava
i ella, tot d'una es tornava,
com la grana de vermella!
 
Ell li va dir «robadora»
i cap a ella s'acostà;
no rep pas d'altra resposta:
Vós sou comte i jo, pastora!»
 
Jo per tu pastor seré:
de riqueses n'estic fart!»
 
Senyor comte, heu vingut tard,
un d'altre el meu cor ja en té!»
 
I el comte, fora de si,
se'n va anar dins el torrent
i, quan no veu passar gent,
es planta enmig del camí!
 
Ben aviat, veu comparèixer
un jovenet qui venia;
i era el jove que ell volia:
sa rancúnia el feu conèixer!
 
Li diu: -«Fillet, tu em fas nosa,
o tu em mates o jo et mat.
Un dels dos, d'aquest combat,
quedarà davall sa llosa».
 
L'espasa li ofereix;
no la vol de cap manera.
I el comte se'n desespera
i, amb l'espasa, l'envesteix.
 
Tot va passar tant de prompte...
I aquell jove llençà un crit
quan va sentir, dins el pit,
que ha ficat l'espasa el comte!
 
I el comte se la fa neta
amb los aigos del torrent
i, a en el mort, el du corrents
a enterrar dins una pleta...
 
I a les quatre nits després,
se n'hi va, ca la pastora...
I ella l'estimat enyora:
no en sap res d'aquell succés!
 
L'agafa per la mà blanca,
dins la cambra se l'enduu
i el comte, per més segur,
la porta amb gran força tanca.
 
La pobra pastora crida:
Oh, estimat meu, ajuda'm!»
I cau a terra esmortida,
de tot quant passa no es tem.
 
I per espai de set anys,
cada cop que s'hi en mirava,
el mirall li presentava
aquella taca de sang!
 
Metodius kullanıcısı tarafından Cmt, 13/01/2018 - 17:08 tarihinde eklendi
Teşekkürler!

 

Yorumlar