Russia is waging a disgraceful war on Ukraine.     قف مع أوكرانيا!
يشارك
حجم الخط
كلمات أصلية
Swap languages

Rei gloriós!, clara llum de veritat!

-Rei gloriós!, clara llum de veritat!,
Déu poderós!, senyor!, si us és grat
al meu company sigueu fidel ajuda,
car no l'he vist des que és la nit vinguda,
i aviat serà l'alba.
 
Bell companyó: si dormiu o vetlleu,
no dormiu més; lentament desperteu,
que a Orient veig l'estrella crescuda,
que porta el jorn i l'he ben coneguda,
i aviat serà l'alba.
 
Bell companyó: us desperto cantant,
no dormiu més; sento ocells refilant,
que van cercant el dia pel boscatge,
i del gelós temo l'esclavatge.
I aviat vindrà l'alba.
 
Bell companyó: sortiu al finestral,
mireu lluir els estels allà dalt,
i així sabreu si és fidel mon missatge.
Si no ho feu, vostre serà el damnatge,
car aviat vindrà l'alba.
 
Bell companyó: allà fora, a la cleda,
em vàreu dir que no fos dormilega,
i que vetllés fins que arribés el dia.
No us plau ja mon cant ni ma companyia.
I aviat serà l'alba.
 
Mon dolç amor: sóc en tan bon sojorn
que no voldria que arribés mai el jorn,
car la beutat que mai nasqués de mare
tinc i estim, i així no temo ara ni
el gelós ni l'alba.
 
الترجمة

Roi de Gloire ! Claire lumière de vérité

Roi de Gloire ! Claire lumière de vérité !,
Dieu tout-puissant ! Seigneur !, s’il vous est agréable,
à mon compagnon, soyez fidèle aide,
car je ne l’ai point vu depuis que la nuit est venue,
et bientôt, sera l’aube.
 
Beau compagnon ; si vous dormez ou veillez,
ne dormez plus, lentement réveillez-vous,
car, à l’Orient je vois l’étoile grandie,
qui annonce le jour et je l’ai bien connue
et bientôt, sera l’aube.
 
Beau compagnon : je vous réveille en chantant
ne dormez plus, j’entends les oiseaux pépiant,
qui cherchent le jour par la forêt,
et du jaloux, je crains l’esclavage.
Et bientôt, viendra l’aube.
 
Beau compagnon : sortez à la fenêtre,
regardez luire les étoiles là-haut,
et ainsi vous saurez si est fidèle mon message.
Si vous ne le faites point, ce sera votre préjudice
car bientôt, viendra l’aube.
 
Beau compagnon : là-dehors, à la claie
Vous me dîtes que je ne fusse point endormie
et que je veillasse jusqu’à ce qu’arrivât le jour.
Déjà ne vous plaît mon chant ni ma compagnie
Et bientôt, sera l’aube.
 
Mon doux amour : je suis en si bon séjour
que je ne voudrais que n'arrivât jamais le jour,
Car la beauté que je possède et aime, jamais ne naquît d’une mère,
et ainsi je ne crains maintenant
ni le jaloux, ni l’aube.
 
Maria del Mar Bonet: أعلى count@
التعليقات