L'autrier jost'una sebissa (Neopolitanisch Übersetzung)

Okzitanisch
Okzitanisch
A A

L'autrier jost'una sebissa

L'autrier jost'una sebissa
Trobei pastora mestissa,
De joi e de sen massissa,
Si cum filla de vilana,
Cap' e gonel'e pelissa
Vest e camiza treslissa,
Sotlars e caussas de lana.
 
Ves lieis vinc per la planissa:
"Toza, fi.m ieu, res faitissa,
Dol ai car lo freitz vos fissa."
"Seigner, so.m dis la vilana,
Merce Dieu e ma noirissa,
Pauc m'o pretz si.l vens m'erissa,
Qu'alegreta sui e sana."
 
"Toza, fi.m ieu, cauza pia,
Destors me sui de la via
Per far a vos compaignia;
Quar aitals toza vilana
No deu ses pareill paria
Pastorgar tanta bestia
En aital terra, soldana."
 
"Don, fetz ela, qui que.m sia,
Ben conosc sen e folia;
La vostra pareillaria,
Seigner, so.m dis la vilana,
Lai on se tang si s'estia,
Que tals la cuid'en bailia
Tener, no.n a mas l'ufana.
 
"Toza de gentil afaire,
Cavaliers fon vostre paire
Que.us engenret en la maire,
Car fon corteza vilana.
Con plus vos gart, m'etz belaire,
E per vostre joi m'esclaire,
Si.m fossetz un pauc humana!"
 
"Don, tot mon ling e mon aire
Vei revertir e retraire
Al vezoig et a l'araire,
Seigner, so.m dis la vilana;
Mas tals se fai cavalgaire
C'atrestal deuria faire
Los seis jorns de la setmana."
 
"Toza, fi.m ieu, gentils fada,
Vos adastret, quan fos nada,
D'una beutat esmerada
Sobre tot'autra vilana;
E seria.us ben doblada,
Si.m vezi'una vegada,
Sobira e vos sotrana."
 
"Seigner, tan m'avetz lauzada,
Que tota.n sui enojada;
Pois en pretz m'avetz levada,
Seigner, so.m dis la vilana,
Per so n'auretz per soudada
Al partir: bada, fols, bada
E la muz a meliana."
 
"Toz'estraing cor e salvatge
Adomesg'om per uzatge.
Ben conosc al trespassatge
Qu'ab aital toza vilana
Pot hom far ric compaignatge
Ab amistat de coratge,
Si l'us l'autre non engana.”
 
"Don, hom coitatz de follatge
Jur' e pliu e promet gatge:
Si.m fariatz homenatge,
Seigner, so.m dis la vilana
Mas ieu, per un pauc d'intratge,
Non vuoil ges mon piucellatge
Camjar per nom de putana."
 
"Toza, tota creatura
Revertis a sa natura:
Pareillar pareilladura
Devem, ieu e vos, vilana,
A l'abric lonc la pastura,
Car plus n'estaretz segura
Per far la cauza doussana."
 
"Don, oc; mas segon dreitura
Cerca fols sa follatura,
Cortes cortez'aventura
E.il vilans ab la vilana;
En tal loc fai sens fraitura
On hom non garda mezura,
So ditz la gens anciana."
 
"Toza, de vostra figura
Non vi autra plus tafura
Ni de son cor plus trefana."
 
"Don, lo cavecs vos ahura,
Que tals bad'en la peintura
Qu'autre n'espera la mana."
 
Von ZontellektüelZontellektüel am Sa, 13/02/2021 - 00:44 eingetragen
Neopolitanisch ÜbersetzungNeopolitanisch
Align paragraphs

Ll’autriére, ‘nnanz’a na sèpa ‘e murtélla.

Ll’autriére, ‘nnanz’a na sèpa ‘e murtélla,
i’ vedètte passà na pasturèlla:
éssa èra cuntènta, senzòsa e bèlla.
Figlia ‘e cafune èra chésta pacchiana.
‘e pèlla cappa purtava e gunnèlla,
vèsta e cammisa tenéva‘e flanèlla,
ê piére scarpe e cazettin’e lana.
 
Iètte addu éssa passanno p’a chiana
“Me spiace” lle dicètte, “figlia mia,
ca stu friddo a tte pógnere s’abbia.”
“Signóre mio”, rispunnètte ‘a pacchiana,
“Ringrazio a Ddio e puro â nutriccia e ‘a zia;
nu ‘mpòrta ca ‘o viénto ‘e ‘mpiccio me sia
pecché so’ sana e chiéna d’alleria”.
 
“Peccere’, lle dicètte, “bèlla mia,
‘o mutivo ca aggio cagnato via
è stato sulo ’e te fà cumpagnia:
ca na gugliòna ca cómm’a tte sia
nun putarrìa, sènza na guardianìa,
tant’animale ‘ncòpp’a na scampìa
purtà a ppascere e sóla se ne stia”.
 
“Signo’,” facètte éssa, “cómme sia sia,
spariglià saccio sinno e pazzaria.
E, signo’, chésta vòsta cumpagnia”
- dicètte accussì sta pacchiana mia -
“purtàtela llòco addo’ azziétta sia.
Chi pènza ‘e fà quacche supirchiaria
‘mmósta nient’ato ca granne ufania”.
 
Figlióla tu sî ‘e bòna descennènza,
pàteto fuje n’òmmo ‘e cunseguènza
e màmmeta ‘mprenaje spasemante
ca éssa tenéva nòbbele presenza.
Chiù te guardo cchiù tu sî affatturante:
pe mmé facisse ‘a luce ‘e nu brillante,
si fusse sprùceta nu pòco mancante.
 
“Signo’ ‘a famiglia mia nun tène quarte
‘e niénte né arresaglie a qquacche parte:
vanga e arato p’e mmane e niénte carte.
Signo’,”– dicètte cchiù appriésso ‘a pacchiana-
“però chi cavaliére s’apprisènta
‘a parta avarria fa vèra e no fénta
tutt’e ssèje juórne dint’ ôgne semmana”.
 
Nenné, facètt’io, na fata aggarbata
t’ha addutata, ô mumènto ca sî nata,
‘e na bellézza troppo esaggerata,
ca nisciuna pacchiana ha maje avuto!
E ciérto sarrìa cchiù che duprecata
si a mmé na vòta,‘ncòpp’a tte sagliuto,
‘a sótto tu me désse ‘o bemmenuto.
 
“Signo’, tanto m’avite alludata
ca tutte quante mo m’hanno ‘mmiriata!
‘E qqualità mèje avit‘esautato”
- fuje d’a pacchiana ll’ùrdema frezzata -
“mo ca ve ne jate site premmiato…
aspètta, scèmo, tu e chéssa casata,
fino â mmità… e ‘a fine d’a jurnata”.
 
“Nenné, n’ànema servaggia e sulagna
se po’ chieja cu ll’uso e no cu ‘a lagna
Saccio ca iènno annanze ‘e sta manèra
pure na tale figlióla ‘e campagna
se fà addeventà na bòna cumpagna,
‘ntrezzànnoce n’amicizia sincèra
si uno cu n’ata ‘o fatto nun se cagna”.
 
“Signo’, ll’òmmo ‘nfettato ’e pazzaria
jura e prummétte ‘e fa na regalia:
na ‘nferta ‘mmosta ‘a vòsta preggiaria!
Signo’, - accussì cunchiudètte ‘a pacchiana -
pe duje sòrde ‘e rialo, arrassusia,
maje nun ‘a cagno ’a vergenetà mia
facènnome chiammà a nnòmme puttana”.
 
“Nenne’, allicòrdate ca ògne criatura
sèmpe add’ârreturnà â sója natura:
accussì mo na bèlla accucchiatura
amm’a fà tu e io, pacchiana cianciósa.
Annascòsta sótt’a sèpe ‘e burdura
d’o pascòne, tu sarraje cchiù sicura
pe fa ‘nziéme chélla còsa sfiziósa”.
 
“Sì, signo’! Ma, si secónna ‘a natura,
‘o pazzo va truvanno ‘a pazzaria,
ll’òmmo curtése ‘a curtese abbentura,
‘o pacchiano ‘a bèlla d’a massaria;
ma po ‘a raggiona arriva â scumpetura
quanno l’òmmo nun mantène ‘a mesura.
Accussì ce ‘mpara ‘a gènte ammatura”.
 
“Maje aggio visto n’ata accussì bèlla
cómme sî tu, né accussì canarèlla
e manco accussì ‘nfame ‘int’e cervèlla”.
 
“‘A ciucciiuvéttola a vvuje pòrta jèlla.
Chi se ‘ncanta a nu quatro ‘int’a cappèlla
e chi ‘a manna aspètta dint’a manélla”.
 
Danke!

Potete utilizzare tutte le mie traduzioni purché citiate la fonte.

Von Pietro LignolaPietro Lignola am Fr, 22/10/2021 - 13:55 eingetragen
Kommentare
Read about music throughout history