Astres / Sol (traduction en anglais)

Advertisements
catalan

Astres / Sol

Neixen els astres
amb el teu primer batec de cor.
Neixen les albes
quan amb els teus ulls obres la llum.
 
Això tens, això sóc:
de tant poc, alè immens!
 
Perquè de nit caces estels,
enamorant dofins amb mirallets,
al matí t'entristeix veure
el teu sostre desert.
 
Perquè a recer d'una gavina amiga
escrius pel cel la llibertat del vol,
sents que aquests traç l'han esborrat
dels carrers del teu món.
 
Hi ha una aurora de geranis
dins el ventre de la mar;
tens la vela blanca hissada fa tants segles.
 
Perquè en el gest de l'univers
aprens la frevolesa del teu cos,
oblides que l'univers és només si tu ets.
 
Perquè sents com la vella dama dansa,
ets generós, esperant l'últim pas;
sabent que només seràs en allò
que els altres guardin de tu.
 
Hi ha un volcà d'escuma blanca
que als vaixells serveix de far:
el nodreixen els teus somnis fa tants segles!
 
Neixen els astres
amb el primer batec del teu cor.
Neixen les albes
quan obres la llum amb els teus ulls.
 
Neix la Primavera
per al goig del teu cos.
Neixen les roses perquè els teus dits
empaiten colors.
 
Això tens, això sóc:
alè immens, i tan poc!
 
Per si hi ve la nit, al teu cor,
pots trobar estels
dins els ulls del carrer.
Descobrir en la solitud
que només ets si els altres poden ser.
Aprendre a fer un niu amb les mans
per unes mans sense gest ni escalfor...
Trobar, en el coratge, tendresa
i, en la humilitat, fermesa,
 
Neixen els astres...
__________________________________________________________
 
Sé pels antics oracles
que ets com un escull jove i valent
i que en els teus cabells d'algues
i curculles, jo aprendré els camins
tan difícils del vent.
 
Que el teu pit contra la mar,
que els teus ulls contra la llum,
són només el senyal de la teva Primavera
i que encara no tens por del teu orgull.
 
Jo, adorador de les branques d'olivera,
captiu dels ragis del sol,
amb una magrana d'estels
com a únic present,
vinc a tu i despullo el meu pit per
encadenar-lo al teu.
 
Astre d'amor!
Mestre de la llum!
Llavi rogent d'alba en toc,
per qui amb afany visc i sóc!
 
I és que tant, tant val la vida
que el cor meu, teu, no sap viure
tot veient que tan, tan curta
la seva mida és!
 
I és així, sí: dol i fira!
Però no tens, tinc, millor amiga
que aquest fil fi que embasta
un espai i un temps tan breu...
 
Omplo el got de vi amb la llum
d'un sol naixent:
per tants amics que vindran
a enjoiar el nostre present.
 
Bec pel seu destí, que els hi sigui
generós;
perquè floreixin, dins ells, somnis
que tu i jo avui sembrem.
 
I és que tant, tant val la vida
que el cor meu, teu, no sap viure
tot veient que tan, tan curta
la seva mida és!
 
Si és un joc, goig i aventura;
si és un plany, guany per a la lluita
i un alè ple que ens empeny
fins al darrer anhel...
 
Omplo el got de vi amb la llum
d'un sol ponent:
per tants amics ara absents
que van senyalant el camí.
 
Bec pel seu ahir,
pel coratge del seu gest.
Que el riure net dels infants
faci el seu repòs molt feliç!
 
I és que tant, tant val la vida...
 
Publié par Metodius le Sam, 12/01/2019 - 11:27
Commentaires:

The SUPERB Astres album (1986) is part of an experimental phase that Llach started with the exceptionally beautiful 1984 record T'estimo, and officially ended with the 1994 album Rar, when he returned to his folk roots.

Aligner les paragraphes
traduction en anglais

Stars / Sun

The stars are born
With the first beat of your heart.
The dawns are born
When you create the light by opening your eyes.
 
This is what you have, this is what I am;
From so very little, an immense breath.
 
Because at night you hunt for stars,
Making dolphins fall in love with you with little mirrors,
In the morning it saddens you to see
Your deserted ceiling.
 
Because under the protection of a friendly seagull
You write across the sky the freedom of flight,
You feel that they have erased this stroke
From the streets within your world.
 
There's a dawn filled with geraniums
In the sea's womb,
You have hoisted up a white sail many centuries ago.
 
Because int he Universe's gesture
You learn about your body's frailty,
You forget that the Universe only is there if you are.
 
Because you feel how the old lady dances
You're generous, waiting for the last step;
Knowing that you'll only be within that
Which other people remember of you.
 
There's a volcano of white foam
That the ships use as a lighthouse;
Your dreams have been feeding it for so many centuries!
 
The stars are born
With the first beat of your heart.
The dawns are born
When you create the light by opening your eyes.
 
The Spring is born
To the joys ff your body.
The roses are born
Because your fingers are looking for colours.
 
This is what you have, this is what I am;
An immense breath, and yet so little!
 
But if night falls inside your heart
You can find these stars
In the eyes in the streets;
Discover in your loneliness
That you can only be if others can also be.
Learn how to make a nest with your hands
For a pair of hand without a kind gesture nor warmth...
To find tenderness in courage
And, in humbleness, strength.
 
The stars are born...
__________________________________________________________
 
I know, thanks to the ancient oracles
That you're like a young and brave reef
And that in your algae-like mane of hair
And seashells, I shall learn the very difficult ways
Of the wind.
 
That your chest against the sea,
That your eyes against the light
Are only the sign of your own Spring
And that you're still unafraid of your own pride.
 
I, worshiper of the olive tree's branches,
Captive of the sun's rays,
With a pomegranate of stars
As my only present,
I come to you and uncover my chest
So I can chain it to yours.
 
Star of love!
Master of the light!
Roaring lip filled with dawn to the touch,
For whom I live and I am, with eagerness!
 
And it's because life is worth so, so much
That my heart and yours, don't know how to live
Upon seeings that it is so, so short
Its whole duration!
 
And it is thus, yes: grief and merriment!
Yet I don't have, you don't have a better friend
That this fine thread that joins
A space and a very brief time...
 
I fill my glass of wine with the light
Of a rising sun:
For the many friends that shall come
To embellish our present.
 
I drink to their fate, so that it is generous
To them;
So that can blossom, within them, those dreams
That today, you and me are planting.
 
And it's because life is worth so, so much
That my heart and yours, don't know how to live
Upon seeings that it is so, so short
Its whole duration!
 
If it's a game, delight and adventure;
If it's a lament, the fight's win
And a full breath that drives us forward
Until (we reach) our last hope...
 
I fill my glass of wine with the light
Of a fading sun:
For so many friends that are now absent
And keep showing us the way.
 
I drink for their yesterday,
For the courage of their demeanour.
May the clean laughter of children
Make their rest very happy!
 
And it's because life is worth so, so much...
 
Publié par Metodius le Sam, 12/01/2019 - 11:53
Commentaires