Oroszország gyalázatos háborút folytat Ukrajna ellen.     Állj ki Ukrajnával!
  • Sorres de mare → Katalán fordítás

Ossza meg
Betűméret
Eredeti dalszöveg
Swap languages

Sorres de mare

Cantu ses bella, cara sorre mia,
ísula che a mie in mesu mare!
Si mi ponzo in sa costa a ti mirare
mi pienas su coro de allegria.
 
bim-baaaa…
 
Pro mi fagher continu cumpagnia
dia cherrer sa manu a ti dare.
Pro chi sos mares divisu nos an
t'abbratzo forte, terra corsicana!
 
bim-baaaa…
 
O surella!
O surella!
 
Sa bellesa sun renas e undas
chi las faghen ballare in su mare
È ssu ventu chi sfrige i to spondi
cum'e carezze di un amanti
 
Sa bellesa chi amus in coros
naschit forte dae tempos antigos
Sempri fieri di i nosci culturi
chi so nati di tempi lontani
 
Ooooh
 
Gai isticros, pretzisa Callista
sun che ramos de àrvures mannos
In i nosci canti, i nosci boci
càmpani ssi lochi cari
 
No b'at mares, no b'at muros
chi la poden frimare.
No b'at limbas, no b'at modas
chi la potan partire.
 
Ooooh
 
Semus gai duas sorres serentes
ue su sàmbene si 'etat in d’unu.
Eppur semu sempri recidi,
ùn ci abbracciaremu mai.
 
Ùn ci hè mari, ún ci hè muri
chi ci ponu spiccà.
I nosci lingui, i nosci usi
ùn si spignarannu mai.
 
No t'irméntiches chie ses
sa bellesa est intro a tie
È chi ùn cambia issi mari
è chi li partasissi
 
No b'at mares, no b'at muros
chi la poden frimare
I nosci lingui, i nosci usi
ùn si spignarannu mai
 
Chi la potan pudare
 
Ùn si spignarannu mai
 
Pro chi sos mares divisu nos an
t'abbratzo forte, terra corsicana!
 
*************
 
È ssu ventu chi sfrige i to spondi
cum'e carezze di un amanti
 
(Sa bellesa chi amus in coros
naschit forte dae tempos antigos)
 
Sempri fieri di i nosci culturi
chi so nati di tempi lontani
 
Ooooh
 
In i nosci canti, i nosci boci
càmpani ssi lochi cari
 
(No b'at mares, no b'at muros
chi la poden frimare
No b'at limbas, no b'at modas
chi la potan partire)
 
Ooooh
 
Eppur semu sempri recidi,
ùn ci abbracciaremu mai.
 
Ùn ci hè mari, ùn ci hè muri
chi ci ponu spiccà.
I nosci lingui, i nosci usi
ùn si spignarannu mai.
 
È chi ùn cambia issi mari
è chi li partasissi
 
I nosci lingui, i nosci usi
ùn si spignarannu mai
 
Ùn si spignarannu mai
 
Pro chi sos mares divisu nos an
t'abbratzo forte, terra corsicana!
 
 
Fordítás

Germanes de mar

Com ets bella, estimada germana meva,
illa que t’assembles a mi al mig de la mar!
Si em poso a la costa per a mirar-te
m’omples el cor d’alegria.
 
bim-baaaa…
 
Per fer-me companya continua
voldria donar-te la mà.
Encara que les mars ens hagin separat,
t’abraço fort, terra Corsa!
 
bim-baaaa…
 
Oh germana meva!
Oh germana meva!
 
La bellesa, són les sorres i les ones
que la fan ballar sobre la mar
I aquest vent que toca els teus ribatges
com les carícies d’un amant
 
La bellesa que tenim dins dels cors
va nàixer fort, dels temps antics.
Sempre orgullosos de les nostres cultures
que són nascudes dels temps llunyans
 
Ooooh
 
Doncs, els nostres llinatges, igualment els més bells (1)
són com les branques d’arbres grans.
Dins dels nostres cants, les nostres veus
ressonen aquests llocs estimats.
 
No n’hi ha pas mar, no n’hi ha pas mur
que pugui aturar-les.
No n’hi ha pas llengua, no n’hi ha pas costum
que pugui partir-les.
 
Ooooh
 
Doncs som dues germanes properes
el qual sang sols és un.
Tanmateix, sempre som partides,
no ens embarassàrem mai.
 
No n’hi ha pas mar, no n’hi ha pas mur
que pugui separar-nos.
Les nostres llengües, els nostres costums
no s’apagaran mai.
 
No t’oblidis de qui n’ets,
la bellesa és al dins teu.
I qui canviaria aquestes mars,
i qui les partiria?
 
No n’hi ha pas mar, no n’hi ha pas mur
que pugui separar-les.
Les nostres llengües, els nostres costums
no s’apagaran mai.
 
Qui pot podar-les
 
No s’apagaran mai
 
Encara que les mars ens hagin separat,
t’abraço fort, terra Corçà!
 
*************
 
I aquest vent que toca els teus ribatges
com les carícies d’un amant
 
(La bellesa que tenim dins dels cors
va nàixer fort, dels temps antics).
 
Sempre orgullosos de les nostres cultures
que són nascudes dels temps llunyans
 
 Ooooh
 
Dins dels nostres cants, les nostres veus
ressonen aquests llocs estimats.
 
(No n’hi ha pas mar, no n’hi ha pas mur
que pugui aturar-les.
No n’hi ha pas llengua, no n’hi ha pas costum
que pugui partir-les).
 
Ooooh
 
Tanmateix, sempre som partides,
no ens embarassàrem mai.
 
No n’hi ha pas mar, no n’hi ha pas mur
que pugui separar-nos.
Les nostres llengües, els nostres costums
no s’apagaran mai.
 
 I qui canviaria aquestes mars,
i qui les partiria?
 
Les nostres llengües, els nostres costums
no s’apagaran mai.
 
 No s’apagaran mai.
 
Encara que les mars ens hagin separat,
t’abraço fort, terra corsa!
 
Hozzászólások