Lamento di Federico
E' la solita storia del pastore...
Il povero ragazzo
Volea raccontarla, e s'addormì.
C'è nel sonno l'oblio.
Come l'invidio!
Anch'io vorrei dormir così,
Nel sonno almen l'oblio trovar!
La pace sol cercando io vò:
Perché degg'io tanto penar?
Ma ogni sforzo è vano...
Davanti ho sempre di lei il dolce sembiante!
La pace tolta è solo a me...
Perché degg'io tutto scordar?
Lei!... Sempre lei mi parla al core!
Fatale visione, mi lascia!
Mi fai tanto male! Ahimè!
月, 13/09/2021 - 20:19にさんによって投稿されました。
木, 16/09/2021 - 15:43にさんによって最終編集されました。
El lament de Federico
És l’antiga història del pastor
El pobre noi
V a voler contar-la i va adormir-se.
És en el son l’oblit
Com l’envejo!
Voldria jo també dormir així,
En el son, almenys, trobar l’oblit!
Solament estic cercant la pau:
Per què deu patir tant?
Però cada esforç és va…
Endavant meu sempre tinc el seu dolç rostre!
Tan sols a mi la pau m’està treta…
Per què deu oblidar-ho tot?
Ella... Sempre em parla al cor
Fatal visió, deixa’m!
Em fas tant mal! Ai las
月, 13/09/2021 - 20:29にさんによって投稿されました。
土, 18/09/2021 - 14:09にさんによって最終編集されました。
L'ària cantada per en Luciano Pavarotti és coneguda com «E' la solita storia del pastore…» o «Lamento de Federico». És l’ària del acte II de «l’Arlesiana » de Cilea (1897), basada sobre l’obra de teatre d’en Alphonse Daudet «l’Arlésienne» (1872). És una ària emotiva tenyida d’amargura i de drama, cantada pels més grans tenors i que no podia mancar al repertori d’en Pavarotti.