Al mercàt cómpre ol formài,
’ndó sèmper lé a ’l banchèt d’ön omassì,
i dis che l’è de Nèmber,
l’è de ’Lbì.
A l’gh’à öna stala a Fiòbe
e öna malga sóta ’l mut de Oltì;
l’è mia cümü de Nèmber,
l’è de ’Lbì.
L’è de ’Lbì, l’è de ’Lbì,
l’è de ’Lbì, l’è de ’Lbì.
I dis che l’è de Nèmber,
l’è de ’Lbì.
Insèma a lü gh’è ü tipo alégher
con bigarla bianca e capelì.
Pò a chèl a l’è mia de Nèmber,
l’è de ’Lbì.
E intàt che l’vènd i formagèle,
a l’ghe lümìna a i spuse i codeghì,
pò l’dis «A ghe öl mia ’l Viagra
a chi de ’Lbì».
L’è de ’Lbì, l’è de ’Lbì,
l’è de ’Lbì, l’è de ’Lbì.
I dis che l’è de Nèmber,
l’è de ’Lbì.
L’è de ’Lbì, l’è de ’Lbì,
l’è de ’Lbì, l’è de ’Lbì.
I dis che l’è de Nèmber,
l’è de ’Lbì.
L’è de ’Lbì, l’è de ’Lbì,
l’è de ’Lbì, l’è de ’Lbì.
I dis che l’è de Nèmber,
l’è de ’Lbì.
Dialetto bergamasco.
~~~
Studio version (@45:30):