Russia is waging a disgraceful war on Ukraine.     Stå med Ukraina!
  • Aspencat

    Quan Caminàvem → översättning till franska

Dela med sig
Textstorlek
Författaren har bett om korrekturläsning
Originaltexter
Swap languages

Quan Caminàvem

Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
 
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
 
Per camins d'horta sembrada avancem
Enyorem un temps que no s'ha viscut encara
Un passat de lluita accelerada
Assaig d'una esperança que camina fermament
I transforma aquest present
 
El Cabanyal que resisteix
Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més
Hui vull fer l'amor de matinada
Hui voldria ser un gran deixeble d'Estellés
Veig murals a les parets
 
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
 
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
 
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
 
Quan l'Albufera ens sostenia
Una vela llatina navegava contra el vent
Amb la memòria empresonada
Els punys i les corbelles sobre sendes de paper
Creix la flor del taronger
 
Davant les torres de Serrans
El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
Dels portals d'una València
On sona la freqüència del cor de Benimaclet
Amb Tereses i Bassets
 
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
 
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
 
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
 
Es difícil oblidar, les façanes d'aquell temps
I els amants que s'estimaven quan la por era el segell
I el futur d'aquells infants que miraven als estels
Il·lusions d'un gran present!
 
Tu i jo som rebels del temps i la distància
Alumnes de l'amor, amants de la insolència
Poetes d'esta nit, pintors del nostre llit
Les coses imposibles d'explicar d'aquesta ciència
 
Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia,
d'amors impossibles som la paradoxa,
som pretèrits imperfets de la nostra història,
som aquell record inoblidable en la memòria
 
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
 
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
 
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
 
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
 
Översättning

Quand nous marchions

Quand nous marchions pour la désobéissance
Quand, toi et moi, nous avions des rêves rebelles
Quand survivre faisait partie de l'être
Dans ma contrée il y a une pluie d’étoiles
 
Quand nous marchions dans les rues de Valence
Quand, toi et moi, nous avions des rêves rebelles
Et qu’avec des poèmes d’amour nous construisions la résistance
 
Nous avançons à travers les vergers cultivés
Regrettant un temps qui n’a pas encor été vécu
Le passé d’une lutte accélérée1
La tentative d’un espoir qui marche fermement
Et transforme ce présent
 
Le Cabanyal2 qui résiste
Aujourd’hui je n’ai aucun doute, je t’aime encor plus
Aujourd’hui je veux faire l’amour avant l’aube
Aujourd’hui je voudrais être un grand disciple d’Estellés3
Je vois des mosaïques sur les murs
 
Tu sais que je ne veux ni richesses ni gloire
Je ne veux pas de [?]
Je ne veux ni palais ni princesses
Ni pleurs ni tristesses, commençons à marcher !
 
Quand nous marchions pour la désobéissance
Quand, toi et moi, nous avions des rêves rebelles
Quand survivre faisait partie de l'être
Dans ma contrée il y a une pluie d’étoiles
 
Quand nous marchions dans les rues de Valence
Quand, toi et moi, nous avions des rêves rebelles
Et qu’avec des poèmes d’amour nous construisions la résistance
En attendant un nouveau combat
 
Quand l’Albufera4 nous soutenait
Une voile latine naviguait contre le vent
Avec la mémoire emprisonnée
Les poings et les serpes sur les sentiers de papier
La fleur d’un oranger s’ouvre
 
Devant les Torres dels Serrans5
Notre amour sera la clé qui ouvrira toutes les serrures
Des portes d’une Valence
Où sonne la fréquence du cœur de Benimaclet6
 
Tu sais que je ne veux ni richesses ni gloire
Je ne veux pas de [?]
Je ne veux ni palais ni princesses
Ni pleurs ni tristesses, commençons à marcher !
 
Quand nous marchions pour la désobéissance
Quand, toi et moi, nous avions des rêves rebelles
Quand survivre faisait partie de l'être
Dans ma contrée il y a une pluie d’étoiles
 
Quand nous marchions dans les rues de Valence
Quand, toi et moi, nous avions des rêves rebelles
Et qu’avec des poèmes d’amour nous construisions la résistance
En attendant un nouveau combat
 
C’est difficile d’oublier [?]
Et les amants qui s’aimaient quand la peur était [?]
Le futur de ces enfants qui regardaient les étoiles
Des illusions d’un grand présent !
 
Toi et moi nous sommes rebelles du temps et de la distance
Étudiants de l’amour, amants de l’insolence
Poètes de cette nuit, peintres de notre lit
Les choses inexplicables de cette science
 
Toi et moi nous sommes des satellites sans contrôle dans la galaxie
Nous sommes le paradoxe d’amours impossibles
Nous sommes les prétérits imparfaits de notre histoire
Nous sommes ce souvenir inoubliable dans la mémoire
 
Quand nous marchions pour la désobéissance
Quand, toi et moi, nous avions des rêves rebelles
Quand survivre faisait partie de l'être
Dans ma contrée il y a une pluie d’étoiles
 
Quand nous marchions dans les rues de Valence
Quand, toi et moi, nous avions des rêves rebelles
Et qu’avec des poèmes d’amour nous construisions la résistance
En attendant un nouveau combat
 
Quand nous marchions pour la désobéissance
Quand, toi et moi, nous avions des rêves rebelles
Quand survivre faisait partie de l'être
Dans ma contrée il y a une pluie d’étoiles
 
Quand nous marchions dans les rues de Valence
Quand, toi et moi, nous avions des rêves rebelles
Et qu’avec des poèmes d’amour nous construisions la résistance
 
  • 1. Référence à un poème de Vicent Andrés Estellés :
    Enyore un temps que no és vingut encara
    com un passat d’accelerada lluita
  • 2. Quartier portuaire de la ville de Valence
  • 3. Poète valencien
  • 4. Grande lagune au Sud de Valence
  • 5. Porte monumentale flanquée de deux tours dans la muraille médiévale de Valence
  • 6. Quartier de cette même ville
Den som skrev översättningen har anhållit om korrekturläsning.
Det innebär att vederbörande gärna emottager rättelser, förslag etc. angående översättningen.
Den som är kunnig i båda språken får gärna kommentera.
Kommentarer