✕
Каталанский
Каталанский
Guerrejo, ingenu,
contra monstres absurds i absurds fantasmes
que ni em pertanyen, però el vent em porta
en onades d’estranya persistència.”
“¿Què en quedarà d’aquest abril fal·laç...”:
“Absurdament cansat, només demano
vènia als déus per ignorar el present
i ancorar el meu llagut en algun port
amb els records per tota companyia.”
“I si no és possible de refer...” :
“Envellir dignament deu ser integrar-se
discretament en un espai tan sòlit
com la pròpia pell, sense altre guany
que els anys viscuts i alguna sorprenent
presència que el temps, astutament,
tan aviat dibuixa com esborra
de la memòria.
Això i, tal vegada,
si el fat es mostra benvolent, l’encant
d’estimar tendrament, calladament,
sense esperar ni resposta, com qui
canta per si mateix en veu molt baixa.
MetodiusКомментарии
