[Parlat:]
Mires lluny, se t'escapen, a penes, unes llàgrimes,
Sents com et puja als ulls una tristor antiga,
Uns origens de selva, de lluna, i arbre, i terra...
Tant sola tu
Quan el vespre, pel cim, rodola...
A penes arbre al mig de l'huracà!
Tant sola...
(A penes arbre al mig de l'huracà!)
Tant sola tu
Mentre cride i el món s'assola
I el dol que em puja és com un fum espès.
Tant sola...
(I el dol que em puja és com un fum espès!)
Tant sola tu
És la meua veu com la pedra
I sent com sona quan cau dintre l'aljub.
Tant sola...
(i sent com sona quan cau dintre l'aljub!)
Tant sola tu
I jo em perd al Pirineu de dol:
Sempre hi ha un bri, un estel i un rierol.
Tant sola...
(Sempre hi ha un bri, un estel i un rierol!)
Tant sola tu...
Mentrestant el cor se m'esvara
Vers tu o la Mort, inextingiblement.
Tant sola...
(Vers tu o la Mort, inextingiblement!)
The lyrics to this song are adapted from the book Testimoni d'Horaci (1981), by Valencian poet Vicent Andrés i Estellés (4 September 1924 in Burjassot, Valencia – 27 March 1993 in Valencia).
Also, please note that the text above is writen in the Valencian dialect, which is very strongly influenced by Spanish.